L'ansietat és una de les experiències més comunes del malestar humà. Tots sentim, en algun moment, aquell nus a l'estómac, la respiració accelerada o la sensació que passarà alguna cosa dolenta. Quan aquesta sensació es torna intensa, freqüent i difícil de gestionar, és habitual buscar qualsevol cosa que la calmi. I és aquí on, moltes vegades sense adonar-nos-en, comença un camí que pot portar de l'alleujament momentani a la dependència.
La relació entre l'ansietat i el consum de substàncies és molt més estreta del que sol pensar-se. Sovint, la persona no comença a beure, a fumar cànnabis o a prendre pastilles per 'col·locar-se', sinó per deixar de sentir-se malament. És el que es coneix com a automedicació: fer servir una substància per tapar un símptoma emocional. En aquest article expliquem com es forma aquest cercle viciós, per què és tan difícil sortir-ne un mateix i quin tipus d'ajuda funciona de veritat.
L'ansietat: una alarma que de vegades no s'apaga
L'ansietat no és en si mateixa una malaltia. És un mecanisme de supervivència: el nostre cos activa un estat d'alerta davant del que percep com una amenaça. El problema apareix quan aquesta alarma es dispara sense perill real, es manté encesa durant massa temps o es torna tan intensa que interfereix en la vida diària. Aleshores parlem d'un trastorn d'ansietat.
Viure amb ansietat crònica és esgotador. La persona dorm malament, se sent permanentment tensa, evita situacions que tem i arrossega una sensació d'amenaça constant. En aquest estat, qualsevol cosa que ofereixi una mica de calma resulta enormement atractiva. I moltes substàncies legals i il·legals prometen justament això: relaxació, desconnexió, un respir.
Què és l'automedicació
L'automedicació consisteix a recórrer a una substància pel propi compte per alleujar un malestar físic o emocional, sense indicació ni seguiment professional. En el terreny de l'ansietat, això es tradueix a fer servir determinats productes com si fossin un calmant casolà. Les substàncies que amb més freqüència s'utilitzen per 'apagar' l'ansietat són:
- Alcohol: és l'ansiolític més socialment acceptat. Una copa 'per relaxar-se' després d'un dia difícil és una escena tan quotidiana que gairebé ningú no la percep com un risc.
- Cànnabis: moltes persones el consumeixen buscant desconnexió, relaxació o poder dormir, convençudes que les ajuda a gestionar els nervis.
- Ansiolítics i benzodiazepines: fàrmacs com el diazepam, el lorazepam o l'alprazolam són eficaços i segurs quan els pauta un metge, però generen tolerància i dependència amb facilitat si es fan servir pel propi compte o durant massa temps.
- Altres substàncies: des del tabac fins a certs estimulants, que la persona utilitza per sentir-se capaç d'afrontar situacions que li produeixen ansietat.
El denominador comú és sempre el mateix: la substància no es busca per plaer, sinó per deixar de sentir alguna cosa desagradable. És un intent de gestionar el malestar amb els recursos que es tenen a l'abast, encara que siguin els equivocats.
Per què a curt termini alleuja
L'automedicació funciona, i aquest és precisament el problema. Quan una persona amb ansietat beu, fuma o pren un ansiolític, nota alleujament en qüestió de minuts. La tensió baixa, els pensaments s'alenteixen, el cos s'afluixa. El cervell registra aquest alleujament com una cosa molt valuosa: acaba de trobar una manera ràpida i fiable de sentir-se millor.
Aquest aprenentatge és poderós. La propera vegada que aparegui l'ansietat, l'impuls de repetir serà gairebé automàtic. No es tracta de manca de voluntat, sinó d'un patró que el cervell reforça cada cop que la substància compleix la seva promesa de calma immediata. Així es va construint una associació difícil de trencar: ansietat igual a consum.
Per què a llarg termini empitjora: el cercle viciós
L'alleujament que ofereix l'automedicació és un parany. La majoria d'aquestes substàncies tenen un efecte rebot: quan passa la seva acció, l'ansietat no només torna, sinó que sol tornar amb més força. L'alcohol, per exemple, és un depressor del sistema nerviós, però en desaparèixer de la sang deixa un estat de més irritabilitat i nerviosisme. Les benzodiazepines, preses de manera continuada, fan que el cos les necessiti només per mantenir l'equilibri, de manera que la seva absència dispara l'ansietat.
Aquí es tanca el cercle. La persona consumeix per calmar l'ansietat; la substància l'alleuja una estona; en passar l'efecte, l'ansietat reapareix augmentada; i per calmar-la, torna a consumir. Amb cada volta, calen dosis més grans per aconseguir el mateix efecte (tolerància) i apareix un malestar creixent quan falta la substància (dependència). El que va començar com una solució s'ha convertit en una segona font de patiment, superposada a l'ansietat original.
Amb el temps, ja no queda clar quina part de l'ansietat és la de sempre i quina part la provoca el mateix consum. La substància, que prometia calma, s'ha convertit en una de les principals causes del malestar. I sortir d'aquell bucle un mateix resulta enormement difícil, perquè cada intent de deixar-lo fa que l'ansietat es dispari encara més.
Patologia dual: quan ansietat i addicció van juntes
Quan una persona presenta al mateix temps un trastorn d'ansietat i una addicció, parlem de patologia dual. No es tracta de dos problemes independents que casualment coincideixen, sinó de dues condicions que s'alimenten i s'agreugen mútuament. L'ansietat empeny cap al consum, i el consum intensifica l'ansietat.
Entendre això és fonamental, perquè canvia completament la manera d'abordar el problema. Durant molt de temps es va tractar cada cosa per separat: primer es demanava a la persona que deixés de consumir i, només després, s'atenia la seva ansietat. Avui sabem que aquest enfocament sol fracassar, perquè ignora que tots dos problemes estan entrellaçats i que un sosté l'altre.
Senyals d'alarma
No sempre és fàcil reconèixer quan l'automedicació s'ha convertit en un problema, sobretot perquè moltes d'aquestes conductes estan normalitzades. Aquests són alguns senyals que convé tenir en compte:
- Necessitar la substància per afrontar situacions quotidianes: dormir, socialitzar, anar a treballar o simplement relaxar-se.
- Notar que cada cop cal més quantitat per aconseguir el mateix alleujament.
- Sentir més ansietat, irritabilitat o inquietud quan no s'ha consumit.
- Consumir tot sol, d'amagat o sentint culpa per fer-ho.
- Haver intentat reduir-lo o deixar-lo sense aconseguir-ho.
- Organitzar el dia en funció de quan es podrà tornar a consumir.
- Que el consum comenci a afectar la feina, les relacions o la salut.
Reconèixer un o diversos d'aquests senyals no significa fracassar, sinó tot el contrari: és el primer pas per poder demanar ajuda i començar a canviar les coses.
Per què tractar només una de les dues no funciona
Quan ansietat i addicció estan unides, atendre només una part deixa la porta oberta a la recaiguda. Si es tracta únicament l'addicció i la persona deixa de consumir, l'ansietat que la va portar a automedicar-se continua allà, intacta i sovint més visible que mai. Sense eines per gestionar-la, és qüestió de temps que torni a buscar en la substància l'alleujament que coneix.
I a l'inrevés: si es tracta només l'ansietat però es manté el consum, la substància continua alterant l'equilibri del sistema nerviós i sabotejant qualsevol avenç. L'efecte rebot i la dependència impedeixen que la persona s'estabilitzi de veritat. Per això l'abordatge ha de ser simultani: cal apagar el foc i, alhora, reparar allò que l'encenia.
L'abordatge integral: tractar totes dues coses alhora
La bona notícia és que aquest cercle es pot trencar, i que fer-ho amb acompanyament professional és molt més eficaç i segur que intentar-ho en solitari. Un tractament integral parteix d'una idea senzilla: l'ansietat i l'addicció són dues cares del mateix problema, i per això es treballen juntes, amb un pla adaptat a cada persona.
Aquest abordatge sol combinar diversos elements que es reforcen entre si:
- Valoració inicial: entendre la història de la persona, quan va començar el consum, quin paper juga l'ansietat i com es relacionen tots dos.
- Desintoxicació segura quan és necessària, amb acompanyament professional per gestionar la síndrome d'abstinència, que en algunes substàncies pot ser delicada.
- Psicoteràpia, amb enfocaments que ajuden a comprendre l'ansietat, a identificar els pensaments que la disparen i a respondre-hi sense recórrer al consum.
- Aprenentatge d'alternatives saludables per gestionar l'ansietat: tècniques de respiració i relaxació, exercici físic, higiene de la son, mindfulness i hàbits que retornen el control.
- Suport de l'entorn, perquè la família i les persones properes són una part essencial de la recuperació.
L'objectiu no és només que la persona deixi de consumir, sinó que aprengui a conviure amb la seva ansietat d'una manera més sana, sense necessitat d'anestesiar-la. Quan es disposa de recursos reals per calmar el malestar, la substància deixa de ser necessària i el cercle comença a desfer-se.
Demanar ajuda és el primer pas
Si t'has reconegut en aquest article, o reconeixes algú proper, és important que sàpigues que no estàs davant d'una qüestió de voluntat ni de debilitat, sinó davant d'un problema que té explicació i, sobretot, tractament. Sortir del cercle de l'automedicació és possible, i no ho has de fer sol.
A Eines, el nostre centre de desintoxicació i tractament d'addiccions a Sant Cugat del Vallès, Osona i Navàs, acompanyem persones que conviuen amb l'ansietat i el consum de substàncies, abordant totes dues coses alhora i sense jutjar. Si creus que aquest pot ser el teu cas o el d'algú a qui estimes, ens pots trucar al 653 88 46 30. Una conversa pot ser el començament d'un canvi real.
