Quan pensem en una addicció, acostumem a centrar-nos en la substància o en la conducta problemàtica. Tanmateix, en molts casos, darrere d'un consum o d'un comportament addictiu hi ha també un trastorn de salut mental que s'hi entrellaça. A aquesta coexistència se la coneix com a patologia dual, i comprendre-la és essencial per oferir un tractament realment eficaç.
La patologia dual és més freqüent del que sol pensar-se i planteja reptes importants tant per a qui la pateix com per als professionals que la tracten. En aquest article expliquem què és, per què es produeix aquesta relació entre addicció i salut mental i per què l'abordatge conjunt d'ambdós problemes marca la diferència.
Què és la patologia dual
Es parla de patologia dual quan en una mateixa persona coexisteixen un trastorn per consum de substàncies o una addicció comportamental i, alhora, un altre trastorn mental, com ara una depressió, un trastorn d'ansietat, un trastorn bipolar o un trastorn de la personalitat, entre d'altres.
No es tracta simplement de dos problemes que passen alhora per casualitat. En la patologia dual, tots dos trastorns s'influeixen mútuament, s'entrellacen i es reforcen, formant un quadre complex que no es pot entendre abordant cada part per separat. Reconèixer aquesta interrelació és el punt de partida per a un tractament adequat.
Una realitat freqüent
La coexistència d'addicció i trastorn mental és lluny de ser una excepció. En els serveis de salut mental i de tractament d'addiccions s'observa que una proporció molt elevada de persones presenta tots dos problemes alhora. Aquesta realitat ha portat la comunitat clínica a prestar cada cop més atenció a la patologia dual i a desenvolupar enfocaments específics per abordar-la.
El problema és que, durant molt de temps, els sistemes d'atenció han tractat l'addicció i la salut mental com a àmbits separats. Una persona podia rebre tractament pel seu consum en un lloc i per la seva depressió en un altre, sense que ambdós abordatges es coordinessin. Aquesta fragmentació dificulta la recuperació i explica moltes de les recaigudes.
Per què es retroalimenten l'addicció i el trastorn mental
La relació entre addicció i salut mental es pot donar en diferents direccions, i no sempre és fàcil determinar què va aparèixer primer. Comprendre aquests vincles ajuda a entendre per què tots dos problemes se sostenen mútuament:
- De vegades, la persona recorre al consum com una manera d'alleujar el malestar d'un trastorn mental previ, buscant calmar l'ansietat, la tristesa o l'insomni. És el que a vegades es descriu com a automedicació.
- En altres casos, és el mateix consum prolongat el que desencadena o agreuja un trastorn mental, alterant l'equilibri químic del cervell i afavorint quadres de depressió, ansietat o psicosi.
- Sovint, tots dos problemes comparteixen factors comuns, com experiències traumàtiques, vulnerabilitat biològica o circumstàncies vitals adverses, que afavoreixen la seva aparició conjunta.
Sigui quin sigui l'ordre, un cop instaurats, els dos trastorns s'alimenten l'un a l'altre. El malestar emocional empeny cap al consum, i el consum intensifica el malestar, creant un cercle difícil de trencar sense ajuda especialitzada.
Un quadre més complex de tractar
La patologia dual tendeix a presentar un curs més complicat que cada trastorn per separat. Les persones que la pateixen acostumen a experimentar més patiment, més dificultats per mantenir l'adherència al tractament i un risc més elevat de recaigudes. També poden aparèixer complicacions en el terreny familiar, laboral i social.
A més, els símptomes d'un trastorn poden emmascarar o confondre's amb els de l'altre, la qual cosa dificulta el diagnòstic. Per exemple, els efectes d'una substància es poden assemblar als d'un trastorn de l'estat d'ànim, i viceversa. Per això resulta fonamental una valoració professional acurada que permeti comprendre el quadre en el seu conjunt.
La importància del tractament integrat
La clau per abordar la patologia dual rau a tractar tots dos problemes de manera conjunta i coordinada, i no com a realitats independents. És el que es coneix com a tractament integrat. Intentar resoldre només l'addicció sense atendre el trastorn mental, o al revés, acostuma a conduir a resultats fràgils i a recaigudes.
Un tractament integrat contempla la persona en la seva totalitat i coordina les diferents intervencions necessàries. Entre els seus elements habituals hi ha:
- Una avaluació integral que identifiqui tant l'addicció com el trastorn mental i la relació entre tots dos.
- Un pla terapèutic individualitzat i coordinat per un mateix equip.
- L'abordatge psicològic de les causes emocionals i dels patrons que sostenen tots dos problemes.
- El seguiment mèdic i, quan és necessari, el tractament farmacològic adequat.
- El treball amb la família i l'entorn, i el desenvolupament d'estratègies de prevenció de recaigudes.
Quan tots dos fronts s'atenen alhora, la recuperació guanya en solidesa i les probabilitats de mantenir el benestar a llarg termini augmenten de manera notable.
El paper de la comprensió i l'acompanyament
Les persones amb patologia dual arrosseguen, sovint, una càrrega afegida d'incomprensió. El seu comportament pot resultar difícil d'entendre per als qui les envolten, i elles mateixes acostumen a sentir-se atrapades entre dos problemes que no aconsegueixen controlar. Per això, l'acompanyament comprensiu i lliure de judicis és una part essencial del tractament.
Entendre que no es tracta de manca de voluntat, sinó d'una condició clínica complexa, ajuda la persona i la seva família a afrontar el procés amb més serenor. L'empatia i el respecte creen el clima de confiança necessari perquè el tractament pugui avançar.
La recuperació és possible
Encara que la patologia dual planteja desafiaments importants, la recuperació és possible. Amb un diagnòstic adequat, un tractament integrat i un acompanyament sostingut, moltes persones aconsegueixen estabilitzar la seva salut mental, abandonar el consum i reconstruir una vida amb sentit i benestar.
El primer pas és reconèixer que hi pot haver alguna cosa més que una addicció, i buscar una valoració professional que contempli la persona en el seu conjunt. Atendre només una part deixa l'altra oberta; atendre-les totes dues alhora obre la porta a una recuperació real.
A Eines Centre d'Addiccions (Sant Cugat del Vallès) treballem amb un enfocament integral que té en compte tant l'addicció com la salut mental de cada persona, amb un tractament professional, individualitzat i proper. Si creus que tu o un ésser estimat podeu estar travessant una situació d'aquest tipus, pots trucar-nos al 653 88 46 30. Comprendre el problema en tota la seva dimensió és el primer pas per superar-lo.
